El vidre
Ens situarem doncs, a la segona meitat del III mil·lenni aC que es justament quan es descobreix el vidre a Mesopotàmia. Cal dir que el vidre ja existia anteriorment, però de forma natural; la obsidiana, que es un mineral d’origen volcànic. Antigament el vidre estava compost per sílice, sosa i cal i els colors s’obtenien mitjançant òxids metàl·lics.
Però anirem un temps endavant i ens situarem en un moment de la història de les tècniques del vidre vinculat amb aquest projecte. Coneguda des del II mil·lenni aC hi ha la tècnica més antiga de treball del vidre en buit: El modelat sobre un nucli de sorra.
El modelat sobre un nucli de sorra
La tècnica del modelat sobre un nucli de sorra consistia a fer un nucli de sorra i argila que, fixat a una tija metàl·lica, es modelava segons la forma de l’objecte que es volgués produir. Després, aquest nucli es cobria amb vidre calent. Per decorar-lo s’aplicaven fils de vidre de diferents colors segons els patrons establerts.
Un tret característic de la tècnica del modelat sobre un nucli és la mida reduïda de les peces, amb un coll i una boca molt estrets. Es podien tapar i, amb una petita vareta, se’n podia extreure una mostra del contingut.
Aquests petits contenidors s’utilitzaven per guardar-hi ungüents i olis perfumats, substàncies molt preuades i delicades que necessitaven un contenidor estanc, inodor, opac, que no els alterés les virtuts principals.
Per fer ungüents, cosmètics o perfums es bullien arrels, es trituraven herbes i espècies, es polvoritzaven minerals...L’aplicació d’aquests productes era molt àmplia i el seu ús determinava l’estatus social de l’usuari. S’utilitzaven en cerimònies religioses i màgiques, per a la higiene, com a element medicinal o per a l’embelliment personal. Alguns, es portaven penjats del coll en el cas de les noies o del cinturó en el cas dels nois. Encara avui dia el vidre continua sent el material ideal per contenir aquest tipus de productes.
El vidre bufat
Aquests petits contenidors, o ungüentaris, van anar desapareixent en descobrir-se la tècnica del vidre bufat a mitjans del segle I aC.
La tècnica del vidre bufat va permetre produir objectes amb més rapidesa que amb les altres tècniques utilitzades fins a aquell moment, aconseguint també més varietat de formes i peces de dimensions més grans que amb qualsevol altra matèria. Tot i així a part de fer balsameres, gerres, etc, es van continuar fent petits contenidors
